guions2

Monogràfic: La Nutrició-4

Wed, 25 Jan 2012 22:19:19 +0100

Aquest darrer programa del mes de gener de 2012, voldria parlar d'un altra mena de nutrició.

El punt de l'interrogant d'aquest mes de gener ha anat desgranant la manera de nodrir-se, l'alimentació necessària per tal de tenir els elements adients, i escaients per el cos, tenir totes les vitamines, calories,... i endemés aportacions alimentàries que ens hem de fer per tal de no esdevenir malalts.

Crec que entre tots els col.laboradors que hem passat, i els dietistes que han vingut, hem donat tot allò que sabem de les nostres experiències. Aportacions enriquidores, que fan, juntament amb les col·laboracions que busquem en el carrer, un programa amè, i que alhora ens escolti un nombre de persones considerable.

Bé, pel que fa avui, parlarem d'un altra nutrició-alimentació, que també ens és imprescindible: la nutrició espiritual.

Com ens nodrim en aquest aspecte?
En el transcurs de la vida, des de que naixem fins quan volem marxar d'aquest món, segurament ens anem alimentant de diverses conclusions, experiències, vivències, que fan que podem tenir una vida més o menys desitjada, tal com la volem.

Però és aquesta vida la que ens pertoca viure?
Cerquem la veritable felicitat, si és que aquest és el màxim d'aspiració?

Com suportem aquesta pressió diària del nostre entorn?
Tot el nostre pensament va dirigit a una evolució per trobar, al final, una vida plena?

Molts entesos, apunten que aquest 2012, és un any de forts replantejaments, per tal d'esdevenir uns homes nous, l'home evolucionat, i que agafarà la trajectòria de la construcció de una societat més fraternal i amb germanor.

Segurament, molts, com que hem nascut en un entorn familiar religiós, de petits ens han alimentat de la pregària que ens ha ensenyat, la mare, el pare, l'àvia,... i també hem après de persones que ens han precedit.

Tot el bagatge que ens han transmès segurament ens ha estat útil fins a certa edat, però en arribar en el propi coneixement, en les nostres pròpies conviccions, ens hem hagut de replantejar tota la herència que hem rebut, i per ser, tal volta més coherent amb els nostres pensaments, hem trobat la frase, el pensament,l'experiència, la vivència, que ens fa viure la nostra plenitud.

D'aquest nodriment en parlem avui. Com tu vius la teva plenitud interna, que fa que puguis exterioritzar-la i demostrar als teus més propers l'alegria de la vida.

Si vols participar en el programa, tu que ens escoltes, fes-ho trucant al 93 795 79 12.

LA NUTRICIÓ: Som el que mengem, com i on ho mengem?

Mon, 23 Jan 2012 00:33:53 +0100

Amb l’arribada de l’any nou, els que tenim una edat –sense arribar a la tercera- ens hem plantejat fer règim. Descartant el pa negre, les farinetes, la cuina econòmica tradicional, hem provat la dieta mediterrània, vegetariana, macrobiòtica, xinesa o el sushi japonès. Quin mètode és millor: el del Dr. Montignac? Dukan? Cohen? l’antidieta?
Caldrà recórrer a un dietista per seguir un règim més personalitzat?

L’odissea de l’espècie humana, la lluita per la supervivència i les migracions dels recol·lectors i caçadors paleolítics a l’agricultura i ramaderia neolítica, ha determinat la selecció natural de les espècies. L’adaptació al medi i l’aprofitament dels recursos ha estat bàsic. El calendari de les estacions determinava el cicle vital i productiu humà.
L’àgora permetia l’intercanvi cultural i social. Fires i mercats apropaven els aliments
Ara, amb el distanciament urbà de la natura, hem deixat de ser productors autònoms i passem a ser consumidors compulsius depenents del mercat de la indústria alimentària.
I així assistim al gran negoci de les multinacionals dels aliments bàsics per a la nutrició: blat, blatdemoro, oli, arròs, aigua...

Us proposem viatjar per conèixer de prop la diversitat cultural i nutricional del món.
Amb Arenys solidari vam conèixer i col·laborar amb Guatemala. Vam cooperar a la supervivència dels saharahuis al desert i també en projectes centrafricans. Hem pogut conèixer Turquia, Tunísia o Egipte abans de la revolta. i la crisi grega postolímpica. Hem vist l’esplendor d’Europa abans la crisi i la pujança xinesa després de Pekín 2008. Enguany ens tocarà ampliar l’anglès si volem anar a Londres o EUA, mentre esperem l’olimpíada amazònica brasilera del 2016 (si el món no s’acaba amb el calendari maya).
O potser anirem als mars del Sud, com Stevenson o Brel...

Dels 7 mil milions d’habitants de la Terra, una tercera part pateix o mor de gana.
La manca de nutrició i la malnutrició occidental són el gran problema sanitari del món.
A Europa desperdiciem 1/3 del menjar (cada ciutadà llença 179 quilos de menjar l’any). Mentrestant els bancs d’aliments sovint no arriben a destí.
A Guatemala les multinacionals els prenen les terres del blatdemoro per fer boirassa combustible pels automòbils. Els recursos marins cada vegada són més precaris.

Històricament la nutrició és la supervivència, l’evolució, l’adaptació al medi.
Som el que mengem, com i on ho mengem?

Propostes alternatives:
cooperatives d’aliments,
intercanvi de productes,
bancs d’aliments,
reciclatge,
sostenibilitat
cauen vendes en alimentació.
tornar a la cuina econòmica, de mercat.

Menjar poc i pair bé!

La Nutrició-3

Mon, 16 Jan 2012 21:52:50 +0100

L’abundància, fins i tot l’excés d’informació de que disposem avui dia, sobretot a través de les xarxes, i a través també dels mitjans de comunicació més propers (diaris, revistes, televisió) fa que qualsevol tema que ens disposem a enfrontar, es reveli com a molt complex, que se’ns apareguin les moltes cares del seu possible enfocament.

Avui, inici recent de l’any, és un moment bo per plantejar-nos petits propòsits per corregir postures que durant l’any hem anat deixant sense resoldre.

En el tema de l’alimentació, per exemple, segur que hi ha qüestions que podem millorar, sobretot pensant que l’alimentació òptima és un dels factors essencials per la nostra salut.

A nivell mundial i també a prop de casa nostra, trobaríem cassos de sobre- alimentació i casos de gana. Casos de refinament gairebé luxuriós en els menús i casos de verdadera penúria alimentaria.

No voldríem fixar-nos avui en els cassos extrems, sinó en les idees bàsiques que poden ajudar sobremanera a la nostra salut física i en molts casos també, mental.

Una bona part de les malalties que hem d’enfrontar, provenen dels mals hàbits alimentaris. Prestigiosos estudis recents relacionen estretament malalties concretes i la dieta.

Aspectes sociològics que hem viscut, com la massiva incorporació de la dona al treball fora de casa, han influït també en les costums de les famílies actuals, encara que també és perceptible el nombre important d’homes que cuinen be…

Com en el cas dels artistes, encara que a vegades es pugui discutir, sembla que abunden més els cuiners que han creat escola que les cuineres… tot i que tenim exemples propers que ho desmentirien (cuineres de Sils, Hispania, i altres).

Hi ha un aspecte rellevant que és l’elogi cada vegada més corrent de la dieta mediterrània, tant present no fa gaires generacions a totes les cases del país, i ara més minoritària correntment, si no és a nivell de restaurants…

Un darrer punt –per començar- seria la influència dels horaris dels àpats del nostre país i el distanciament cada vegada més gran amb els horaris dels àpats europeus…

La nutrició- 2

Wed, 11 Jan 2012 01:09:06 +0100

El dimarts passat vareu començar parlant de l’alimentació en les primeres etapes de la vida. Ja em sembla prou bé, perquè els bons hàbits que agafem de petits, marcaran en gran mesura el futur de la persona quan sigui adulta. Però penso, que no del tot.
Així, sembla lògic que avui continuem parlant de l’educació nutricional en la pubertat i/o en l’adolescència.
Com deia abans, en principi tampoc haurien haver-hi massa diferències, ni grans trencaments. Doncs com deia abans, sembla que hauria de ser de continuïtat de les etapes anteriors. ¿Ho veieu així?. Però la realitat no ho és, ni de bon tros. Deu ser pels gran canvis metabòlics que es donen en aquestes edats i, també per la rebel•lia que mostren les joves per trencar amb tot, o quasi tot, l’anterior. És un clàssic. Una mostra més del conflicte generacional, també en el món de l’alimentació. Ull, que això pot comportar danys col•laterals, no previstos, ni volguts. En aquest sentit hem de fer referència del greu problema que representen els trastorns alimentaris en questa edat, com son la bulímia i l’anorèxia. Entre d’altres. Que, com sabem, afecta molt més a les noies que no pas als nois, i que tant fan patir als pares. I diguem-ho de pas, que les modes, els mitjans de comunicació, sobretot Internet, sovint fomenten.
Aquest joves són la generació del bollicao, dels menjars preparats, i embolcallats, d’aliments amb sobresaturació de sucres i greixos. Productes, la majoria, de fabricació industrial i, com a tals amb, força components químics, com conservants, estabilitzants, etc,..de dubtós benefici pel cos humà. Més aviat, tot al contrari. I que no em sabem massa coses perquè no interessa que les sabem, doncs darrera de tot aquest món hi ha uns grans negocis de multinacionals.
Ara són ja molts els científics nutricionistes que ja amb dades avaluatòries a la mà, alerten dels efectes nocius d’un determinat tipus d’alimentació i que recomanen tornar a la de tota la vida: la feta a casa, la cuina de l’àvia, ...Defugint de tant menjars preparats, dels precuinats, ...I sobretot dels famosos fast food , aquí batejada menjar escombraria.
Al primer món i sobretot als Estats Units, el problema del sobrepès per aquests tipus de nutrició ja es un primer i greu problema nacional. I Es va estenen a tot el món occidental, i per tant a casa nostra. Amb els greus problemes de colesterol, hipertensió, problemes cardiovasculars,...que associats amb el sedentarisme fan un còctel explosiu.
I tot plegat amb la gran paradoxa de que mentres una tercera part de la Humanitat està sobrealimentada (malalimentada), les dues terceres parts restants les passen molt magres o directament passem fam.
Ara que acabem de sortir de les Festes de Nadal, on qui més qui menys ha fet excessos a la taula, penso que és escaient que hi reflexionen amb una mica més de seriositat.
Doncs, som-hi.

La nutrició infantil

Mon, 02 Jan 2012 18:45:29 +0100

Bona tarda nit a tothom, ens troben en el programa el punt d'interrogant el primer de 2012, avui tractarem del tema la nutrició infantil.

La nutrició es un tema molt important, som el que mengem, i des del moment en que naixem ja comencem la nostra alimentació:

Primer comencem per la lactància materna o en llet maternal, desprès quant el nostre pediatre ens diu que ja poden introduir altres aliments com les papilles sense gluten, mes endavant els pures amb ales de pollastre i les papilles de fruita i així de mica en mica anar introduint tots els aliments essencials pel nostre desenvolupament físic i mental.

Les mares de tot arreu, som totes en part una mica nutricionistes,dons des del primer moment ens hem d'ocupar de la nutrició des nostres fills, sempre assessorades per els pediatres i per les iaies, i ensortin-se de aquesta nova tasca com es la nutrició dels nostres fills. No sols això sinó també aconseguir que els nous productes que introduïm a la dieta se’ls mengin, això es un repte dons no tots els nens accepten igual el provar i menjar aquets nous gustos. De vegades perquè mengin hem de fer mil i una coses,però l important es aconseguir que els nostres fills creixin sans.

Be el tema està servit, anem a parlar de la nutrició dels nostres fills, com ens ho fem i con ens ensortim d'aquest repte de menjar pel físic i alimentar la nostre vida?
Gracies.

ELS EXTRALÍMITS DEL DESIG ERÒTIC.

Mon, 26 Dec 2011 23:57:48 +0100

Programa del 27/12/2011

Potser tots els que som aquí estarem d'acord amb que existeix una cosa a dins de la persona humana

i que,en general, ens fa anar envers l' altra o l' altre que se'n diu desig eròtic.

I què s' enten per desig eròtic?

Al meu entendre,desig eròtic, son les ganes de relacionar-se amb un altra persona en concret a tots els nivells de la sensibilitat humana,intel·lectual,sensual i emocional,la diferent intensitat de la relació d' aquests nivells serà variable i depenen del conjuges.

El desig sexual és inclós dins del desig eròtic.

Tant el passar a l' acte com el canalitzar-ho amb fantasies eròtiques modifica l' estat de consciència,si més no d' una manera transitòria.

Característiques:

En un percentatge alt de persones del nostre àmbit cultural el desig eròtic s' extralimita de la parella, la que sigui de parella:l' estable, l'esporàdica,l' heterosexual,l' homosexual,......................Qualcú d' això també en diu: tenir fantasies sexuals.

La majoria de gent,que li passa això,l' extralímitació,dins de la nostra societat ho viu com una anomalia que cal reprimir.

Vet-aquí la questió:

Què en fem doncs del desig eròtic que té una tendència natural a extralimitar-se més enllà de la parella?

I més questions:

Quin paper juga aquesta tendència a l' extralimitació del desig eròtic en la manca d' estabilitat de moltes parelles?

Amb el nivell de llibertats individuals,té futur l' estructura matrimonial clàssica?

Quins conceptes han de variar per tal que l' estructura matrimonial classica persisteixi en el fútur?

Com s' ha d' aconseguir això?

Caldria mes generositat amb el conjuge i menys egoïsme?

Caldria més generositat amb el conjuge que s' extralimita?

Caldria mes generositat amb el conjuge que no s' extralimita?

Miquel Maresma

metge

Diplomat en Sexologia a la Facultat de Medicina de Marsella.

Professor i coordinador del Màster de Sexologia i Salut Sexual de l' Universitat de Barcelona.

www.sexològic.cat

Intel•ligència sexual i emocional (2)

Mon, 26 Dec 2011 18:32:35 +0100

Programa del 20/12/2011

    Quan es parla d’intel·ligència emocional, segur que pensem amb les emocions: estar content, estar trist, o enrabiat, estar feliç o melancòlic. Però que passa quan aquestes emocions s’afegeixen a l’ intel•ligència?, doncs volem expressar que es fa referència al seu control, de la seva gestió, de saber el que ens estar passat en cada moment, des de el que sentim en la part mes interior del nostre ser i a com això es transmet en el nostre cos físic. Os posaré un exemple quan ens enamorem sentim pessigolletes es el estomac, quan ens enfadem sentim aquest foc que ens puja des de baix i ens fa ser impulsius i fa que ens barallem. Aquestes sensacions físiques son un avís del que estem sentin i les hem de conèixer precisament pe deixar de ser impulsius, deixar de ser animals i actuar amb la raó.
    Així que la intel•ligència emocional consisteix en utilitzar la raó per no actuar instintivament o espontàniament, es tracte de la gestió de les emocions. A diferencia dels animals, els humans aquesta la raó i coneixement es el què ens defineix com a tal. La finalitat d’aquest raonament en les emocions es aconseguir l’equilibri entre el nostre interior i el món social que ens envolta.
    Entrem al segon punt de la qüestió, l’ intel•ligència sexual i ara si que entrem en un tema tabú, si ja ens costa parlar de les nostres pròpies emocions, del què sentim, doncs encara més si entrem en el tema de la sexualitat. La fita del treball utilitzar l’ intel•ligència en el món sexual, es per aconseguir una estabilitat emocional en la vida sexual, en aquest món íntim i personal que el normal es compartir amb la parella. No es més que la gestió de les emocions, utilitzar la raó en les relacions sexuals. Els autors sobre aquest tema (Sheree Conrad i Michael Milburn, professors e investigadors de la Universitat de Massachussets-EUA), el primer llibre que van editar l’any 2002 parlen de el saber sexual, qualitat que es pot quantificar i mesurar.
    De la mateixa manera que treballar les emocions ens donen una estabilitat en la nostra vida social i millora la nostra relació amb el demés, el treball a nivell sexual en dona una millora en les relacions intimes en parella. En el món hi ha moltes persones intel•ligents que viuen grans passions sexuals que condueixen a una vida en parella frustrada, insatisfactòria o inexistent, cosa que es podria evitar si primer sabem el que sentim i desprès en parlem.
    Tot això, definicions de llibre, ara sabem el perquè, sabem de què parlem i el què podem aconseguir. Però el més difícil de trobar es el com. La meva pregunta es la següent? Estem preparats avui día per parlar d’aquest tema? Podem parlar d’aquest tema amb els nostres fills? Parlem de la sexualitat amb llibertat o només en parlem per fer l’acudit fàcil?
    Avui dia, en aquesta vida social dispersa on moltes persones viuen només per divertir-se i passar-s’ho be, es més em refereixo a molts joves i no tant joves on sembla que la fita es viure emocions fortes. On entra l’intel•ligencia sexual aquí?
    Aquest es el punt de l’interrogant, i per no perdre el costum, hi ha una pregunta n’obre un munt més.

Intel•ligència sexual i emocional

Mon, 26 Dec 2011 18:25:00 +0100

Programa del 13/12/2011
Avui és el primer programa del mes de desembre i encetem nou tema. Concretament “Intel•ligència sexual i emocional”.
Els temes proposats pel punt de l’interrogant ja ho tenen això, que són polivalents, amplis, polièdrics i, sovint, críptics. Aquestes qualitats no són una llosa, una tara, ben al contrari, els dóna una dimensió i un joc que permet tota mena d’interrogants, que al capdavall és per on va aquest programa. Dit això, aquest s’emporta la palma. Si no farem la prova i a la gent del carrer ho preguntarem així, tal com raja: Creieu que la intel•ligència és una qualitat sexual o emocional.
Pronostico que hi haurà un ventall important de respostes que a nivell particular tindran el seu fil argumental però en conjunt faran una fila on no tocarem ni hores ni quarts. Jo em poso a la pell de qui rep la pregunta i, passat el desconcert inicial que em produiria, segurament començaria per articular alguna frase comodí que digués moltes coses i no n’acabés de dir cap en concret. El micròfon al davant imposa i no és cosa de badar ni quedar-se en blanc, però... què dius quan no entens què et pregunten i quan se suposa que ho hauries d’haver entès si no vols quedar com un babau?
D’aquí una estona sentirem la veu del carrer i comprovarem si tinc raó o, potser m’emporto una sorpresa i la gent respon amb aportacions de total lucidesa.
Si em centro en el títol del tema haig de partir del convenciment personal, en absolut d’expert, que la intel•ligència és una qualitat innata de cada individu, amb un acusat component hereditari i independent del nivell cultural de la persona. Una cosa és intel•ligència i una altra cultura.
També és una qualitat que ens diferencia dels altres animals. En els humans ha assolit el grau de l’excel•lència, en altres animals hi ha manifestacions de comportament més o menys intel•ligent (en dofins, gossos, primats...) però res d’assimilable al que pot desenvolupar l’espècie humana.
No hem de confondre la intel•ligència amb altres aptituds que se li assemblen en part. Per exemple ser llest no va unit biunívocament a ser intel•ligent. Sovint les dues qualitats conflueixen en el mateix individu però es pot ser llest com una guilla per sortir airós de situacions delicades tot i ser molt ximplet i, per contra, es pot ser molt intel•ligent i alhora càndid i beneit en grau superlatiu que te les engalten per tots els costats.
Tampoc és el mateix, com deia al principi, ser intel•ligent i ser culte. Una persona intel•ligent té més aptituds per assolir un nivell cultural elevat però res més que això, aptitud. Si ho assoleix o no, depèn de l’entorn en què es mou –un entorn que faciliti el grau de motivació– i, sobretot, de l’esforç que s’estigui disposat a esmerçar-hi.
Tornem al començament perquè al nom intel•ligència l’acompanyaven els adjectius sexual i emocional.
També aquí la qüestió és polièdrica i es pot enfocar de maneres diametralment oposades. Si amb sexual hem d’entendre el sentit purament animal i de procreació no hi ha res que vagi més separat de la intel•ligència perquè motivat pel sexe es pot tenir el comportament més descordat i, si això no és prou, al regne animal el mascle que s’imposa i transmet els seus gens és el més fort, no necessàriament el més intel•ligent. Ara, si per sexual entenem home i dona, que suposo que és com ho hem d’agafar, no està clar que hi hagi diferències significatives, malgrat que la llegenda urbana atribueix a la dona un grau d’intel•ligència (en un sentit més aviat sibil•lí) superior al de l’home. Podria ser així però no hi ha res concloent. De fet la majoria de científics i personatges que han destacat com a intel•ligents són homes, però això no vol dir res perquè el context social i laboral en què s’ha mogut la dona sovint li ha resultat desfavorable.
En els alumnes que tinc al davant cada dia i entre aquells que destaquen, potser hi ha més noies que nois, però tampoc això no és una prova concloent. Sovint les noies són més meticuloses i endreçades que els nois i això potencia la manifestació de la qualitat d’intel•ligents.
Respecte al terme emocional opino que per una banda aquell artista que ha cercat l’expressió més sublim de la bellesa i que l’ha portat a pintar un quadre magnífic, o a escriure un poema capaç d’emocionar a qui el llegeix, o a compondre una música que extasia a qui l’escolta... tot això són resultats possibles perquè una emoció ha estat el desencadenant d’una manifestació intel•ligent. Tanmateix, per una altra banda, en les situacions més quotidianes i prosaiques que res tenen a veure amb les manifestacions artístiques d’abans, aquí més aviat veig una clara oposició entre una actuació intel•ligent i una actuació emocional. Si ens deixem portar per les emocions i sense una reflexió intel•ligent prèvia, potser l’encertem però alguna cosa em diu que tenim molts més números per anar de peus a la galleda.

Quin model de societat volem?

Wed, 30 Nov 2011 00:33:22 +0100

Durant diverses setmanes s’ha tractat aquest tema amb diferents persones, diferents contribucions, idees i propostes. Avui que a mi em toca repetir, crec que els meus postulats segueixen sent els mateixos que ja vaig fer fa uns dies, però ja que avui em toca centrar el tema, aquí enceto el que m’gradaria que conversessim aquesta nit.
D’entrada diré que la situació per la que estem atrvessant es molt dificil, peró que aquest fet no es nou, de manera ciclíca els homes, vaja les persones, ens emboliquem en lleis, conflictes armats, ambicions desmesurades, envejes...poder... i entrem en conflicte entre nosaltres, entre paísos i entre families...amb patiment de moltes persones que a vegades són inocents i totalment aliens a aquest desgavell. Per tant segons el meu entendre, estem en un moment molt dificil i disortadament ja no podem “rebobinar” i fer com si res no hagués passat. S’ha de ser molt madur per a poder-ne sortir sense lesions irreparables.
Ara em centraré en puntualitzar els eixos en els que caldria traballar per un model nou de societat i després si voleu conjuntament els analitzem a la tertúlia.
Tenir i ser. Sovint aquests dies m’haureu sentit dir diverses vegades que com a concepte ideològic, segons el meu entendre, es més important “ser que tenir” i aixó te a veure amb la societat de consum, de la que jo em sento corresponsable tant d’haver-la suportat com fet créixer. Però tinc el convenciment que es més important ser persona compromesa, sociable, amable, solidària, estudiosa dels fets socials, que te cura dels nostres ancians, dels joves, que sap ser respectuosa amb el medi ambient... (fixeu-vos que estic parlant tota l’estona de valors) Cultura de la solidaritat, de la paciéncia i de la comprenssió Primer són les persones i tant que sí! Però no estic d’acord quan creiem que de tot en té la culpa el govern, l’ajuntament, el barri, l’escala, el propietari, la ganduleria personal, el no haver sabut estalviar, no cuidar-se prou de la própia salut. Culpa, culpa, culpa... I qué?. Som producte de la societat que ens ha tocat viure i això passa pel que cobrem, èr les feines que tenim, pel que consumim de televisió, de cinema, de lleure, d’alimentació etc... Tenim tendència a que quan quelcom va malament busquem algú a qui responsabilitar i tirem pilotes enfora!
I Cada un de nosaltres? . Quina es la nostre responsabilitat individual? Com estem contribuint vista la situació que tenim al benestar dels que ens envolten? Es un problema del govern que siguem una societat que pensi amb les persones del nostre entorn abans que ... si a algú li succeeix quelcom d’avaria, de dificultt de salut... hi som aprop per ajudar2
la?, passa això pel govern i per les institucions? Em pregunto si les maneres que tenim ara mateix de tirar endavant tots els problemes que ens envolten passen només per la queixa o sabem encarar-los amb un esprit d’ajuda entre nosaltres. Ser un país fort, solidari i d’un veinatge exemplar seria cultivar la cultura de la solidaritat.
Cultura de l’esforç. El temps m’ha fet ser sensible i adonarme’n que sense esforç es dificil que avancem. Les situacions no arriben perque sí.
Cal treballar de valent, des de l’ideologia, al concepte i enfocant els nostres esforzos pensant en el futur que podem tenir i que volem tenir.
Tant pel que fa als estudis, com a les feines i també la nostre participació en les societats culturals i recreatives que són un nexe d’unió entre persones que d’altre manera no farien coses junts.
Tot aquest entorn de crisis crec que hauria d’anar acompanyat d’ una Cultura del positivisme ja que una crisi amb tot el que porta ímplicit, pot representar una oportunitat per replantejar-se molts fets de la vida i valorar si volem i podem viure d’una altre manera. Una societat emprenyada es dificil que tiri endavant, però una societat cega i “ñoña” que ho perdona i ho justifica tot sense demanar responsabilitats tampoc es saludable perqué aleshores ens anul-lem com a individuos i donarem carta blanca perque es faci de nosaltres el que es vulgui. Ser positiu segons el meu entendre no es negar els fets sinó valorar que en puc aprendre, no deixar-me véncer i treballar per fer possible quelcom millor per mi i per la societat.
1a Qüestió.: Creieu que estem disposts a deixar de “tenir,” d’adquirir objectes, viatges, cases, cotxes, utillatje d’ultima generació informàtic i telemàtic per “ser” mes aprop de tot el que passa al nostre voltant que fa olor, gust, transpira, es mou i es transforma, sense infointoxicar-nos i connectant amb la realitat que ens envolta encara que aquesta sigui
dolorosa?
2a. Qüestió: No creieu que si cada un de nosaltres assumeix la seva part per la millora d’aquesta crisi i ens cuidem els uns dels altres ens en sortirem i haurem aprés valors que ensenyarem a generacions futures?
3a. Qüestió : Creieu necessari deconstruir per tornar-hi de nou? Trencar amb tot o no?
4a. Com trobar l’equilibri entre no tancar els ulls i treballar en positiu?

QUIN MODEL SOCIAL VOLEM? DECIDIM O DECIDEIXEN PER NOSALTRES?

Wed, 23 Nov 2011 23:16:02 +0100

A peu d’urna, d’internet, de tv i de la premsa hem pogut seguir la victòria absoluta de la dreta popular i ciunionista a les eleccions generals. Sort que PxC no ha tret cap diputat!
L’arc de santmartí parlamentari no pinta gaire bé: domina el blau i s’ha degradat el roig, afavorint el predomini del verd, pels vots indignats i el morat republicà. I l’abstenció!
El compromís entra al Congrés amb ecologistes en acció d’Equo. L’estelada no hi és!
La coincidència (?) electoral amb el 20N ens recorda els 36 anys de la mort del dictador i que contra Franco viviem (i lluitàvem) millor. Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia!

Ara s’estableix un nou paradigma. S’acaba el bipartidisme de la transició democràtica. Mentre s’anomena el nou govern abans de nadal, els EUA, la Merkel, cap de la UE i els mercats financers especulatius ja hauran establert el model que cal aplicar. I tot seguit potser establiran un govern tecnocràtic d’economistes, com a Grècia i Itàlia.
El PP demana solidaritat a les comunitats. I ajuda als fons europeu a canvi dels deures.

Les retallades a sanitat, educació, treball i pensions són solidàries?

El pont de la Constitució i nadal servirà (si el temps i la butxaca ho permet) per viatjar lluny i oblidar l’estat del malestar que viurem. Ja hem perdut la inocencia amb els especuladors polítics i econòmics i corruptes com Berlusconi i més propers que s’engreixen a costa nostra.

Quin model social vull? Un canvi de model!

Al llarg d’aquests anys, a l’escola i a les entitats he treballat per la llengua, la història, la ciutadania, la tolerància, la solidaritat, el medi ambient, la sostenibilitat, els drets humans universals, la unió d’Europa i del món. I tinc esperança en la primavera àrab, que ha de portar més llibertats als països sotmesos pel colonialisme europeu i ianqui.
I caldrà erradicar definitivament la fam i els abusos a la infància i a les dones del món.

És posible o utòpic? Decidim o decideixen per nosaltres?

Ara tots aquests valors socials perden força pel mercantilisme especulatiu i el consum.
Martine Klein defineix clarament la doctrina shock capitalista que s’aplica des del 2001.
L’economista Niño Becerra ens diu, més enllà del crash, que la crisi sistèmica actual és semblant a la de 1929 i té a veure amb la responsabilitat política. S’ha esgotat el model i cal crear un model social nou. L’estat està en retrocès pels deutes. S’ha esgotat la capacitat d’endeutament d’empreses, bancs i famílies. Creu que caldria un govern de concentració, com a Grècia i Itàlia.

Ja ho decidirà Alemanya i França, caps de la UE?

Mentre el déu Cronos segueix devorant els seus fills volen salvar o enfonsar l’euro com a plataforma econòmica que ens ha portat tots els maleficis de la caixa de Pandora.
Esperem que la depressió tardoral no ens faci abandonar la indignació i el compromís per tal d’aconseguir un model social alternatiu més humà i sostenible!